El divendres tothom en parlava, que si ve un super front, que plourà tant, que si vents huracanats, que si els carrers s'innundaran, etc.... Un s'acaba espantant i tot. I finalment, sí, el divendres a la tarda va començar a ploure i fins diumenge van anar fent ruixats, però res a veure amb una tormenta catastròfica, aquests santiaguins no veuen ploure massa i s'espanten amb 4 gotes.
Ve, doncs com que el cap de setmana no pintava massa "bé", ha tocat fer plans per la city.
Divendres vaig anar a sopar amb la Maria, catalana, i un company seu de feina alemany. Va tocar desrovellar l'anglès... al principi una mica difícil, pero després les paraules van anar sortint. Sopar a "el jardín de epicuro", un restaurant portat per una parella franco-catalana. Es menja prou bé, però qualitat preu una mica car.
L'endemà, em llevo relativament dora, i faig una mica de queli. A mig matí ens truquem amb la Sara i el Jesús i decidim que hem d'arreglar el dia d'alguna manera, i decidim anar a menjar un bon tall de carn. Així que anem a OX http://www.ox.cl/ on fan uns cortes molt bons. Jo no el coneixia i em va encantar. I després de la super carneta, apareix del no res... taxan....
A la nit vaig a casa la Gemma i el Lluís, parella de catalans que crec ja havien sortit al blog algun altre dia, i allà vam sopar també amb uns amics seus que han arribat a Santiago fa 2 setmanes, la Julia i l'Alex. Mengem fajites, acompanyades de pisco sour fet pel Lluis. Acabem la nit jugant a un joc de taula anomenat colones de catan, un joc tipu risk pero més senzillet. Sense donar-nos-en compte se'ns fan les 4 del matí, així que agafo un taxi i cap a casa.
L'endemà vaig a una exposició que vaig veure un dia anunciada de la Mafalda, "El mundo según Mafalda", que està temporalment al centre cultural de Vitacura Las casa de lo Matta.
Passo una horeta allà, i després vaig al Parque Arauco, on hem quedat amb la Sara i el Jesús. Dinem una hamburguesa seca horrorosa, i anem al cine.
Al sortir del cine, la pluja ha acabat i santiago es veu resplandent, sense ni mica d'smoke, i amb una posta de sol genial!!!
Sembla que torna la calma... però... l'endemà altre cop dilluns....
Et vas menjar una "nuve" de postres? brutal, no?
ResponEliminaTambé coneguda com "barbapapa".
Jeje, si, un barbapapa! quan vinguis de visita ja t'hi portaré!!
EliminaUna tormenta? Bah! Però que no saben que a New Zealand 10 minuts després del terratrèmol t'estàves fotent un bocata de nocilla tant panxa??!! Anna...you should go to the army! Jo no sóc tant valent, ahir l'Anna arrossegant la taula del menjador em va acollonir pensant-me que era un terratrèmol! ;-) Una abraçada desde la Costa Brava!
ResponEliminaAnna i Dan.