Cami de Barcelona!
Ens veiem en unes horetes
dijous, 31 de maig del 2012
dilluns, 28 de maig del 2012
després de la tormenta ve la calma
Aquest cap de setmana s'ha vist marcat per pronòstic de tormenta.
El divendres tothom en parlava, que si ve un super front, que plourà tant, que si vents huracanats, que si els carrers s'innundaran, etc.... Un s'acaba espantant i tot. I finalment, sí, el divendres a la tarda va començar a ploure i fins diumenge van anar fent ruixats, però res a veure amb una tormenta catastròfica, aquests santiaguins no veuen ploure massa i s'espanten amb 4 gotes.
Ve, doncs com que el cap de setmana no pintava massa "bé", ha tocat fer plans per la city.
Divendres vaig anar a sopar amb la Maria, catalana, i un company seu de feina alemany. Va tocar desrovellar l'anglès... al principi una mica difícil, pero després les paraules van anar sortint. Sopar a "el jardín de epicuro", un restaurant portat per una parella franco-catalana. Es menja prou bé, però qualitat preu una mica car.
L'endemà, em llevo relativament dora, i faig una mica de queli. A mig matí ens truquem amb la Sara i el Jesús i decidim que hem d'arreglar el dia d'alguna manera, i decidim anar a menjar un bon tall de carn. Així que anem a OX http://www.ox.cl/ on fan uns cortes molt bons. Jo no el coneixia i em va encantar. I després de la super carneta, apareix del no res... taxan....
A la nit vaig a casa la Gemma i el Lluís, parella de catalans que crec ja havien sortit al blog algun altre dia, i allà vam sopar també amb uns amics seus que han arribat a Santiago fa 2 setmanes, la Julia i l'Alex. Mengem fajites, acompanyades de pisco sour fet pel Lluis. Acabem la nit jugant a un joc de taula anomenat colones de catan, un joc tipu risk pero més senzillet. Sense donar-nos-en compte se'ns fan les 4 del matí, així que agafo un taxi i cap a casa.
L'endemà vaig a una exposició que vaig veure un dia anunciada de la Mafalda, "El mundo según Mafalda", que està temporalment al centre cultural de Vitacura Las casa de lo Matta.
Passo una horeta allà, i després vaig al Parque Arauco, on hem quedat amb la Sara i el Jesús. Dinem una hamburguesa seca horrorosa, i anem al cine.
Al sortir del cine, la pluja ha acabat i santiago es veu resplandent, sense ni mica d'smoke, i amb una posta de sol genial!!!
Sembla que torna la calma... però... l'endemà altre cop dilluns....
El divendres tothom en parlava, que si ve un super front, que plourà tant, que si vents huracanats, que si els carrers s'innundaran, etc.... Un s'acaba espantant i tot. I finalment, sí, el divendres a la tarda va començar a ploure i fins diumenge van anar fent ruixats, però res a veure amb una tormenta catastròfica, aquests santiaguins no veuen ploure massa i s'espanten amb 4 gotes.
Ve, doncs com que el cap de setmana no pintava massa "bé", ha tocat fer plans per la city.
Divendres vaig anar a sopar amb la Maria, catalana, i un company seu de feina alemany. Va tocar desrovellar l'anglès... al principi una mica difícil, pero després les paraules van anar sortint. Sopar a "el jardín de epicuro", un restaurant portat per una parella franco-catalana. Es menja prou bé, però qualitat preu una mica car.
L'endemà, em llevo relativament dora, i faig una mica de queli. A mig matí ens truquem amb la Sara i el Jesús i decidim que hem d'arreglar el dia d'alguna manera, i decidim anar a menjar un bon tall de carn. Així que anem a OX http://www.ox.cl/ on fan uns cortes molt bons. Jo no el coneixia i em va encantar. I després de la super carneta, apareix del no res... taxan....
A la nit vaig a casa la Gemma i el Lluís, parella de catalans que crec ja havien sortit al blog algun altre dia, i allà vam sopar també amb uns amics seus que han arribat a Santiago fa 2 setmanes, la Julia i l'Alex. Mengem fajites, acompanyades de pisco sour fet pel Lluis. Acabem la nit jugant a un joc de taula anomenat colones de catan, un joc tipu risk pero més senzillet. Sense donar-nos-en compte se'ns fan les 4 del matí, així que agafo un taxi i cap a casa.
L'endemà vaig a una exposició que vaig veure un dia anunciada de la Mafalda, "El mundo según Mafalda", que està temporalment al centre cultural de Vitacura Las casa de lo Matta.
Passo una horeta allà, i després vaig al Parque Arauco, on hem quedat amb la Sara i el Jesús. Dinem una hamburguesa seca horrorosa, i anem al cine.
Al sortir del cine, la pluja ha acabat i santiago es veu resplandent, sense ni mica d'smoke, i amb una posta de sol genial!!!
Sembla que torna la calma... però... l'endemà altre cop dilluns....
dissabte, 26 de maig del 2012
Valpo
Dilluns 21 de maig, dia de les Glorias Navales, on es commemora la batalla naval d'Iquique. Com que hi ha un feriado, decicim anar amb la Silvia a Valparaiso. El que no sabem és que un dels punts principals dels desfiles del dia 21 són a Valparaiso.
Arribem el diumenge al migdia i anem a menjar peixet a un restaurant a dalt de cerro concepción amb vistes molt boniques. Després de dinar cap a visitar la Sebastiana, una de les 3 cases chilenes de Pablo Neruda. La casa està ubicada a dalt de Cerro Florida, amb vistes a l'oceà i al port de Valpo. La casa va ser construida per l'arquitecte espanyol Sebastian Collado. Quan Neruda va decidir comprar-la li va posar el nom del seu arquitecte. La casa és com un museu, amb objectes de fira, un cavall d'un "tiovivo", un ocell dissecat, detalls navals, quadres, mapes, .... Tot a dins d'una casa on destaquen les seves parets de colors i grans finestres per poder observar en tot moment el pacífic.
A mitja tarda anem a un cafè que ens va recomenar la senyora de l'hostal a prendre un cafetó acompanyat amb un tall de pastís. Bonissim!
Descansem una mica, anem a sopar, i acabem de festa a un local anomenat Poblenou.
L'endemà ens recomanen que marxem de Valpo ja que hi haurà merders pels desfiles. Així ho fem, a més, el bus de tornada el tenim de Viña del Mar. Anem cap allà i passegem pel passeig marítim i anem a prendre una mica el solet a la platja.
Arribem el diumenge al migdia i anem a menjar peixet a un restaurant a dalt de cerro concepción amb vistes molt boniques. Després de dinar cap a visitar la Sebastiana, una de les 3 cases chilenes de Pablo Neruda. La casa està ubicada a dalt de Cerro Florida, amb vistes a l'oceà i al port de Valpo. La casa va ser construida per l'arquitecte espanyol Sebastian Collado. Quan Neruda va decidir comprar-la li va posar el nom del seu arquitecte. La casa és com un museu, amb objectes de fira, un cavall d'un "tiovivo", un ocell dissecat, detalls navals, quadres, mapes, .... Tot a dins d'una casa on destaquen les seves parets de colors i grans finestres per poder observar en tot moment el pacífic.
A mitja tarda anem a un cafè que ens va recomenar la senyora de l'hostal a prendre un cafetó acompanyat amb un tall de pastís. Bonissim!
Descansem una mica, anem a sopar, i acabem de festa a un local anomenat Poblenou.
L'endemà ens recomanen que marxem de Valpo ja que hi haurà merders pels desfiles. Així ho fem, a més, el bus de tornada el tenim de Viña del Mar. Anem cap allà i passegem pel passeig marítim i anem a prendre una mica el solet a la platja.
dijous, 24 de maig del 2012
Concha y Toro
Santiago està situada a una zona vinícola prou important. A menys d'una hora de camí hi ha una gran quantitat de vinyes.
Anem amb Jose Manuel (mexicà), Virginia (francesa), Ale (argentí), i 2 Claudio (xilens) a la vinya CONCHA Y TORO, principal productora i exportadora de vi de Latam, i coneguda pel seu vi Casillero del Diablo. Tot i això es veu no és de les més boniques de la zona, però ens cau a prop i és la única que té disponiblitat.
Un cop arribem, abans d'entrar, anem a dinar una mica per fer coixinet. Després entrem i ens fan una ruta per la casa dels amos, els jardins, ... I després ens porten a una zona amb els ceps. Allà veiem els diferents tipus, Sauvignon, Carmenere, Pinot, ... Després del passeig passem a degustar un Sauvignon Blanc.
Tot seguit entrem a la zona de botes, i després al Casillero del Diablo. Antigament es guardaven les botes a aquesta sala, i hi havia molts furts. Es van inventar que hi vivia un diable, i els robos van disminuir molt.
Un cop sortint, vam provar casillero del diablo.
A l'acabar el tour bàsic, vam entrar a un menjador per fer un tast amb somelier. Vam provar 4 vins de la marca Marques de Casa Concha, amb formatges i torradetes per acompanyar.
A l'acabar el tour per Casa Concha, vam decidir anar a fer un asadito. Així que cap al super i vam anar a casa l'Ale, que viu a Chicureo, als afores de Santiago, en una caseta molt bonica on viu amb la seva germana+familia.
Anem amb Jose Manuel (mexicà), Virginia (francesa), Ale (argentí), i 2 Claudio (xilens) a la vinya CONCHA Y TORO, principal productora i exportadora de vi de Latam, i coneguda pel seu vi Casillero del Diablo. Tot i això es veu no és de les més boniques de la zona, però ens cau a prop i és la única que té disponiblitat.
Un cop arribem, abans d'entrar, anem a dinar una mica per fer coixinet. Després entrem i ens fan una ruta per la casa dels amos, els jardins, ... I després ens porten a una zona amb els ceps. Allà veiem els diferents tipus, Sauvignon, Carmenere, Pinot, ... Després del passeig passem a degustar un Sauvignon Blanc.
Tot seguit entrem a la zona de botes, i després al Casillero del Diablo. Antigament es guardaven les botes a aquesta sala, i hi havia molts furts. Es van inventar que hi vivia un diable, i els robos van disminuir molt.
Un cop sortint, vam provar casillero del diablo.
A l'acabar el tour bàsic, vam entrar a un menjador per fer un tast amb somelier. Vam provar 4 vins de la marca Marques de Casa Concha, amb formatges i torradetes per acompanyar.
A l'acabar el tour per Casa Concha, vam decidir anar a fer un asadito. Així que cap al super i vam anar a casa l'Ale, que viu a Chicureo, als afores de Santiago, en una caseta molt bonica on viu amb la seva germana+familia.
dilluns, 21 de maig del 2012
Club de montaña
Al febrer em vaig apuntar al Club de Montaña de Deloitte. Vaig anar a una reunió amb el guia per preparar la 1era sortida de la temporada que havia de ser el mateix cap de setmana. El divendres el Cristian ens avisava que no podia venir ja que estava molt encostipat. Malauradament, el dilluns a l'obrir el correu electronic de la feina vaig quedar en shock. El Cristian havia estat afectat per el virus Hanta, i no va poder sobreviure. Aquest virus és un virus que porten els rosegadors, i es pot agafar si s'entra a llocs tancats on hi ha habitat aquest tipus d'animals. És una malaltia no molt freqüent, els simptomes de la qual es poden confondre amb els d'un encostipat normal i corrent.
Després d'aquesta trista notícia, fa unes setmanes vam rebre un correu que el cicle comensava altre cop. Vam fer una reunió amb la que resulta ser la dona del Cristian. Ella ens explicava que els dos estaven molt entusiasmats amb els resultats de l'activitat l'any passat, i que volien seguir fent-ho aquest any. Així doncs, la Nora va decidir tirar endavant i fer el que el seu marit li agradava fer, ensenyar i donar a coneixer la muntanya, natura i tot el que comporta.
Aquest dissabte passat doncs, vam comensar amb la primera sortida a terreny, al Parque Puente Ñilhue. Ens acompanyava el Victor i la Nadia, que formen part dels boyscouts. Jo hi vaig amb la Silvia, i alla ens trobem amb 5 companys més de la feina.
Primer de tot el Victor ens va explicar que fa 10 anys que van tancar el parc com a reserva natural, i que abans era una molt mala zona de santiago on s'hi feien festes ilegals, i fins i tot hi va haver una mort d'una noia de 15 anys. Amb aixó, van decidir conjuntament amb Conaf, rehabilitar la zona i formar un parc natural.
Vam fer una caminadeta d'uns 8 km's pel parc, amb vistes a la Cordillera i al Cerro Plomo. També vam veure vizcachas, que són uns animals mig conill mig esquirol típics de la zona, cactus, rierols, i fins i tot unes restes d'un poblat d'antics caçadors recol·lectors que el Víctor va trobar fa cosa d'un any per la zona.
També vam fer una mica de tècnica. Primer caminar amb bastons per una tartera, i després ens va ensenyar com evacuar un accidentat utilitzant una motxilla.
A les 5 de la tarda tornàvem cap a Santiago, i per acabar el dia amb la Silvia vam endrapar dues pizzes de la pizzeria que tinc al costat de casa. Molt bones!!!
dimarts, 1 de maig del 2012
Desierto de Atacama
Pel sandwich de l'1 de maig decideixo anar al nord de Xile, a Atacama. 3 hores d'avió des de Santiago.
Dia 1 - Arribada + Valle de la Luna
Arribo al migdia, previ stopover a Antofagasta, aterrar a Calama i horeta de trajecte fins a San Pedro de Atacama. Un cop arribada cap a l'hostal Tuyasto a fer el check in. L'hostal està una mica allunyat del centre, primera impressió dolenta. Però al final resulta ser molt bon hostal. Lluny, significa 5 minuts, o sigui res, i els propietaris molt bona gent.
Un cop instalada, vaig al centre de San Pedro, o sigui, a la calle Caracoles. Només hi ha restaurants, hostals i agències de turisme. Cotitzo preus a unes quantes i finalment contracto la sortida al Valle de la luna que soritrà al cap d'una horeta i mitja. Vaig a dinar a un cafè del carrer principal, una quiche de verdueretes. Abans d'anar cap a l'agència, passo per l'hostal a buscar crema solar, ja que el sol pica fort. Allà coincideixo a l'habitació amb la Trim, una londinense d'aspecte asiàtic. Ella em diu que també va d'excursió al valle de la luna, però amb una altra agència. Anem fins al centre juntes i ens acomiadem. Al cap d'uns minuts arriba ella amb tot el seu grup a la meva agència. Resulta que ens ajunten, així que ja tinc algu conegut amb qui poder conversar. Ens asseiem al final de l'autobús i coneixem un australià i un americà.
Som un grupet d'uns 15. El guia, en Claudio, ens porta primer fins al valle de la muerte, on hi ha unes vites espectaculars amb els volcans nevats de fons. Després ens endinsem dins del desert per un salar i anem a un punt on hi ha les tres maries, una formació de sal amb dues punxes (abans n'hi havia tres), fem les fotos pertinents i tornem a la van. D'aquí ens dirigim al valle de la luna, on anirem a veure la posta de sol. Passem per unes dunes, i ens enfilem fins a dalt d'unes muntanyetes per poder veure bé la posta i els seus colors. És bonic veure com van canviant els colors de la cordillera i les dunes.
Dia 1 - Arribada + Valle de la Luna
Arribo al migdia, previ stopover a Antofagasta, aterrar a Calama i horeta de trajecte fins a San Pedro de Atacama. Un cop arribada cap a l'hostal Tuyasto a fer el check in. L'hostal està una mica allunyat del centre, primera impressió dolenta. Però al final resulta ser molt bon hostal. Lluny, significa 5 minuts, o sigui res, i els propietaris molt bona gent.
Un cop instalada, vaig al centre de San Pedro, o sigui, a la calle Caracoles. Només hi ha restaurants, hostals i agències de turisme. Cotitzo preus a unes quantes i finalment contracto la sortida al Valle de la luna que soritrà al cap d'una horeta i mitja. Vaig a dinar a un cafè del carrer principal, una quiche de verdueretes. Abans d'anar cap a l'agència, passo per l'hostal a buscar crema solar, ja que el sol pica fort. Allà coincideixo a l'habitació amb la Trim, una londinense d'aspecte asiàtic. Ella em diu que també va d'excursió al valle de la luna, però amb una altra agència. Anem fins al centre juntes i ens acomiadem. Al cap d'uns minuts arriba ella amb tot el seu grup a la meva agència. Resulta que ens ajunten, així que ja tinc algu conegut amb qui poder conversar. Ens asseiem al final de l'autobús i coneixem un australià i un americà.
Som un grupet d'uns 15. El guia, en Claudio, ens porta primer fins al valle de la muerte, on hi ha unes vites espectaculars amb els volcans nevats de fons. Després ens endinsem dins del desert per un salar i anem a un punt on hi ha les tres maries, una formació de sal amb dues punxes (abans n'hi havia tres), fem les fotos pertinents i tornem a la van. D'aquí ens dirigim al valle de la luna, on anirem a veure la posta de sol. Passem per unes dunes, i ens enfilem fins a dalt d'unes muntanyetes per poder veure bé la posta i els seus colors. És bonic veure com van canviant els colors de la cordillera i les dunes.
carrer de San Pedro
església de San Pedro
valle de la muerte
valle de la muerte
valle de la muerte
mirador valle de la muerte
las 3 marías
la gran duna - valle de la luna
valle de la luna
valle de la luna
valle de la luna
Dia 2 - Laguna Cejar
Em llevo cap a les 10 del matí i esmorzo amb la Trim a l'hostal. De cop i volta la propietaria ve a parlar amb mi i em demana si li puc fer un favor... Resulta que té l'hostal ple, i necessita un llit de més a la meva pieza, i em demana si puc anar a viure a l'habitació de la seva filla per poder allotjar a una parella d'anglesos que acaben d'arribar. Li dic que ok, cap problema i els hi explico als anglesos que es quedint tranquils que tenen habitació on passar la nit.
Faig el canvi d'habitació, i llavors surto cap a San Pedro altre vegada per veure què faig. Vaig a la mateixa agència del dia anterior i ja contracto un pack pels 3 dies restants, ja que així em fa més bon preu. Així doncs, dino una mica, i a la tarda vaig a la Laguna Cejar. Allà em trobo amb dues noies catalanes que estan fent pràctiques a un colegi de Valparaiso, entre d'altres turistes. Anem a la laguna i ens banyem. La concentració de sal és molt elevada i ens permet surar dins l'aigua. Molt curiós. A l'intentar tocar de peus a terra et dons la volta cap a l'altre cantó... Un cop sortim de l'aigua, prenem un pisquito i una mica d'aperitiu i veiem la posta de sol. Després anem a la llaguna del costat amb unes vistes molt boniques.
Al tornar a san pedro, anem amb les dues catalanes i una parella de chilens a prendre una cerveseta abans d'anar a dormir.
Dia 3 - Geisers del Tatio + Astronomia
Avui toca matinar! A les 4 del matí em passa a buscar la van per l'hostal. A la van em trobo amb la Romi (està passant uns dies a Atacama perquè té un casament aquí), que ja l'han passat a buscar abans pel seu hotel. Dormim durant tot el trajecte, i cap a les 6 del matí arribem a la zona dels geisers, a 4200m sobre el nivell del mar. És el camp de geisers més gran de l'hemisferi sud, i el tercer a nivell mundial, amb uns 80. Passegem per la zona i podem veure fumeroles, basses d'aigua bullent, i geisers, els cuals pugen fins aproximadament un metre d'alçada. Fa un fred considerable... estem a -10ºC, de fet les sortides son sempre molt dora al matí perquè així amb el fred el contrast de temperatura és més elevat i s'aprecia més el fum.
Esmorzem una mica i anem cap a una bassa amb aigua calenta, on qui no té escrupols s'hi banya (feia molt molt molt fàstic!).
Després ja marxem de la zona dels geisers i ens aturem a un poblet andí, i de camí cap a San Pedro fem alguna parada per veure una quebrada, una llaguna, etc...
Un cop arribades a San Pedro anem a dinar una amanideta. La Romi té el vol de tornada a la tarda. Jo torno al meu hostel, faig una dutxeta, i quedo amb la Gemma i el Lluís per sopar, catalans que vaig coneixer a través de la Silvia, i que em vaig trobar al mig dels geisers. El món és molt petit. Sopem una mica, i jo els abandono depressa, perquè tinc un tur per anar a veure les estrelles.
Vaig al punt de trobada i arriba una van i pugem tots els que estem esperant. Ens porten a uns 10 minuts de San Pedro, a la casa d'un astrònom francès que viu amb la seva dona chilena. Allà podem observar les constelacions de l'hemisferi sud juntament amb la via làctea. Ens fan una explicació de com reconeixer les estrelles, les constelacions, etc... i després passem a la zona de telescopis on veiem la lluna, mar, saturn, via lactea, estrelles de colors, etc... Acabem amb una xocolata calenta a dins la seva casa, i ens explica el projecte Alma, que serà l'observatori més gran a nivell mundial on s'estudiaran les galàxies, i està ubicat al desert d'atacama, que sembla que és un dels punts on hi ha millor visibilitat.
Dia 4 - Lagunas Altiplanicas
Mal despertar, a les 6.20 del matí em pica la porta el propietari de l'hostal dient, Anna Anna, hoy vas a las lagunas altiplánicas? Te está esperando la van en la calle! Em vesteixo amb 1 minut i surto corrents a fora. Resulta que m'havien dit que em vindrien a buscar a les 7 del matí, i amb el canvi horari del dia anterior van decidir que sortiriem a les 6, però ningú em va avisar.... En fi.
Pujo a la van i ens dirigim cap a les lagunas altiplanicas, unes llagunes que es troben a la cordillera. Primera parada per esmorzar. Després enfilem fins als andes i ens trobem amb la llaguna Miscanti. Després fem una caminadeta i arribem a la Miñiques, les dues molt boniques, amb el reflex de les muntanyes, i un cel ben blau. Estem un ratet per allà i després ja baixem.
Després d'una horeta de cotxe arribem al Salar de Atacama, on podem veure una reserva de flamencs.
Tot seguit parem a un poble, cuyo nombre no me acuerdo, i visitem una botigueta i l'església.
Acabem l'excursió cap a les 2 de la tarda i vaig a l'hostal, on espero fins que arriben la Silvia i la Kathy que venen a passar 4 dies a atacama també. Anem a dinar i després els hi ensenyo l'agència on he contractat totes les excursions. Arriba l'hora de marxar altre cop cap a Santiago, però abans ens prenem una cerveseta de comiat / benvinguda.
flotant!
Dia 3 - Geisers del Tatio + Astronomia
Avui toca matinar! A les 4 del matí em passa a buscar la van per l'hostal. A la van em trobo amb la Romi (està passant uns dies a Atacama perquè té un casament aquí), que ja l'han passat a buscar abans pel seu hotel. Dormim durant tot el trajecte, i cap a les 6 del matí arribem a la zona dels geisers, a 4200m sobre el nivell del mar. És el camp de geisers més gran de l'hemisferi sud, i el tercer a nivell mundial, amb uns 80. Passegem per la zona i podem veure fumeroles, basses d'aigua bullent, i geisers, els cuals pugen fins aproximadament un metre d'alçada. Fa un fred considerable... estem a -10ºC, de fet les sortides son sempre molt dora al matí perquè així amb el fred el contrast de temperatura és més elevat i s'aprecia més el fum.
Esmorzem una mica i anem cap a una bassa amb aigua calenta, on qui no té escrupols s'hi banya (feia molt molt molt fàstic!).
Després ja marxem de la zona dels geisers i ens aturem a un poblet andí, i de camí cap a San Pedro fem alguna parada per veure una quebrada, una llaguna, etc...
Un cop arribades a San Pedro anem a dinar una amanideta. La Romi té el vol de tornada a la tarda. Jo torno al meu hostel, faig una dutxeta, i quedo amb la Gemma i el Lluís per sopar, catalans que vaig coneixer a través de la Silvia, i que em vaig trobar al mig dels geisers. El món és molt petit. Sopem una mica, i jo els abandono depressa, perquè tinc un tur per anar a veure les estrelles.
Vaig al punt de trobada i arriba una van i pugem tots els que estem esperant. Ens porten a uns 10 minuts de San Pedro, a la casa d'un astrònom francès que viu amb la seva dona chilena. Allà podem observar les constelacions de l'hemisferi sud juntament amb la via làctea. Ens fan una explicació de com reconeixer les estrelles, les constelacions, etc... i després passem a la zona de telescopis on veiem la lluna, mar, saturn, via lactea, estrelles de colors, etc... Acabem amb una xocolata calenta a dins la seva casa, i ens explica el projecte Alma, que serà l'observatori més gran a nivell mundial on s'estudiaran les galàxies, i està ubicat al desert d'atacama, que sembla que és un dels punts on hi ha millor visibilitat.
Dia 4 - Lagunas Altiplanicas
Mal despertar, a les 6.20 del matí em pica la porta el propietari de l'hostal dient, Anna Anna, hoy vas a las lagunas altiplánicas? Te está esperando la van en la calle! Em vesteixo amb 1 minut i surto corrents a fora. Resulta que m'havien dit que em vindrien a buscar a les 7 del matí, i amb el canvi horari del dia anterior van decidir que sortiriem a les 6, però ningú em va avisar.... En fi.
Pujo a la van i ens dirigim cap a les lagunas altiplanicas, unes llagunes que es troben a la cordillera. Primera parada per esmorzar. Després enfilem fins als andes i ens trobem amb la llaguna Miscanti. Després fem una caminadeta i arribem a la Miñiques, les dues molt boniques, amb el reflex de les muntanyes, i un cel ben blau. Estem un ratet per allà i després ja baixem.
Després d'una horeta de cotxe arribem al Salar de Atacama, on podem veure una reserva de flamencs.
Tot seguit parem a un poble, cuyo nombre no me acuerdo, i visitem una botigueta i l'església.
Acabem l'excursió cap a les 2 de la tarda i vaig a l'hostal, on espero fins que arriben la Silvia i la Kathy que venen a passar 4 dies a atacama també. Anem a dinar i després els hi ensenyo l'agència on he contractat totes les excursions. Arriba l'hora de marxar altre cop cap a Santiago, però abans ens prenem una cerveseta de comiat / benvinguda.
laguna miscanti
laguna miscanti
laguna miñiques
reserva de flamencs - salar de atacama
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)