Club de montaña

Al febrer em vaig apuntar al Club de Montaña de Deloitte. Vaig anar a una reunió amb el guia per preparar la 1era sortida de la temporada que havia de ser el mateix cap de setmana. El divendres el Cristian ens avisava que no podia venir ja que estava molt encostipat. Malauradament, el dilluns a l'obrir el correu electronic de la feina vaig quedar en shock. El Cristian havia estat afectat per el virus Hanta, i no va poder sobreviure. Aquest virus és un virus que porten els rosegadors, i es pot agafar si s'entra a llocs tancats on hi ha habitat aquest tipus d'animals. És una malaltia no molt freqüent, els simptomes de la qual es poden confondre amb els d'un encostipat normal i corrent.

Després d'aquesta trista notícia, fa unes setmanes vam rebre un correu que el cicle comensava altre cop. Vam fer una reunió amb la que resulta ser la dona del Cristian. Ella ens explicava que els dos estaven molt entusiasmats amb els resultats de l'activitat l'any passat, i que volien seguir fent-ho aquest any. Així doncs, la Nora va decidir tirar endavant i fer el que el seu marit li agradava fer, ensenyar i donar a coneixer la muntanya, natura i tot el que comporta.

Aquest dissabte passat doncs, vam comensar amb la primera sortida a terreny, al Parque Puente Ñilhue. Ens acompanyava el Victor i la Nadia, que formen part dels boyscouts. Jo hi vaig amb la Silvia, i alla ens trobem amb 5 companys més de la feina.

Primer de tot el Victor ens va explicar que fa 10 anys que van tancar el parc com a reserva natural, i que abans era una molt mala zona de santiago on s'hi feien festes ilegals, i fins i tot hi va haver una mort d'una noia de 15 anys. Amb aixó, van decidir conjuntament amb Conaf, rehabilitar la zona i formar un parc natural.

Vam fer una caminadeta d'uns 8 km's pel parc, amb vistes a la Cordillera i al Cerro Plomo. També vam veure vizcachas, que són uns animals mig conill mig esquirol típics de la zona, cactus, rierols, i fins i tot unes restes d'un poblat d'antics caçadors recol·lectors que el Víctor va trobar fa cosa d'un any per la zona.

També vam fer una mica de tècnica. Primer caminar amb bastons per una tartera, i després ens va ensenyar com evacuar un accidentat utilitzant una motxilla. 

A les 5 de la tarda tornàvem cap a Santiago, i per acabar el dia amb la Silvia vam endrapar dues pizzes de la pizzeria que tinc al costat de casa. Molt bones!!!