dissabte, 23 de juny del 2012
diumenge, 17 de juny del 2012
Xile again
Després de passar una setmaneta per terres catalanes ja torno a ser per Santiago.
Allà no vaig parar, andorra, barcelona, st feliu, familia, amics, menjar, ...
Va valer molt la pena. Al marxar tristesa, però també em vaig sentir com a casa un cop vaig arribar al departamento de Santiago.
Aquesta setmana passada, a la feina tranquileta, amb formació.
El cap de setmana res de tranquil. El divendres comiat d'una espanyola de deloitte. Dissabte a vaig pujar al cerro san cristobal, i dinaret al barrio Bellavista amb la Silvia. Posterior, vam anar al mall costanera center, que el van obrir la setmana passada, a fer un tomb. Ple de gent. Agobiant. El mall molt bonic i modern. I enorme.
A la nit vaig sopar a casa el Lluis i la Gemma, amb l'Alex i la Júlia, i una amiga de la Gemma xilena, la Sol. Havent sopat vam anar a fer uns bailoteos a Las Urracas.
Avui diumenge, hem anat a dinar al mercado central una mica de marisc, i postres a Emporio la Rosa, on fan uns dels millors gelats de Santiago.
Allà no vaig parar, andorra, barcelona, st feliu, familia, amics, menjar, ...
Va valer molt la pena. Al marxar tristesa, però també em vaig sentir com a casa un cop vaig arribar al departamento de Santiago.
Aquesta setmana passada, a la feina tranquileta, amb formació.
El cap de setmana res de tranquil. El divendres comiat d'una espanyola de deloitte. Dissabte a vaig pujar al cerro san cristobal, i dinaret al barrio Bellavista amb la Silvia. Posterior, vam anar al mall costanera center, que el van obrir la setmana passada, a fer un tomb. Ple de gent. Agobiant. El mall molt bonic i modern. I enorme.
A la nit vaig sopar a casa el Lluis i la Gemma, amb l'Alex i la Júlia, i una amiga de la Gemma xilena, la Sol. Havent sopat vam anar a fer uns bailoteos a Las Urracas.
Avui diumenge, hem anat a dinar al mercado central una mica de marisc, i postres a Emporio la Rosa, on fan uns dels millors gelats de Santiago.
vista dels andes, ja va arribant la neu
restaurant la mordida
plaza italia
mall costanera center, consumisme a la màxima potència
mercado central
dijous, 31 de maig del 2012
dilluns, 28 de maig del 2012
després de la tormenta ve la calma
Aquest cap de setmana s'ha vist marcat per pronòstic de tormenta.
El divendres tothom en parlava, que si ve un super front, que plourà tant, que si vents huracanats, que si els carrers s'innundaran, etc.... Un s'acaba espantant i tot. I finalment, sí, el divendres a la tarda va començar a ploure i fins diumenge van anar fent ruixats, però res a veure amb una tormenta catastròfica, aquests santiaguins no veuen ploure massa i s'espanten amb 4 gotes.
Ve, doncs com que el cap de setmana no pintava massa "bé", ha tocat fer plans per la city.
Divendres vaig anar a sopar amb la Maria, catalana, i un company seu de feina alemany. Va tocar desrovellar l'anglès... al principi una mica difícil, pero després les paraules van anar sortint. Sopar a "el jardín de epicuro", un restaurant portat per una parella franco-catalana. Es menja prou bé, però qualitat preu una mica car.
L'endemà, em llevo relativament dora, i faig una mica de queli. A mig matí ens truquem amb la Sara i el Jesús i decidim que hem d'arreglar el dia d'alguna manera, i decidim anar a menjar un bon tall de carn. Així que anem a OX http://www.ox.cl/ on fan uns cortes molt bons. Jo no el coneixia i em va encantar. I després de la super carneta, apareix del no res... taxan....
A la nit vaig a casa la Gemma i el Lluís, parella de catalans que crec ja havien sortit al blog algun altre dia, i allà vam sopar també amb uns amics seus que han arribat a Santiago fa 2 setmanes, la Julia i l'Alex. Mengem fajites, acompanyades de pisco sour fet pel Lluis. Acabem la nit jugant a un joc de taula anomenat colones de catan, un joc tipu risk pero més senzillet. Sense donar-nos-en compte se'ns fan les 4 del matí, així que agafo un taxi i cap a casa.
L'endemà vaig a una exposició que vaig veure un dia anunciada de la Mafalda, "El mundo según Mafalda", que està temporalment al centre cultural de Vitacura Las casa de lo Matta.
Passo una horeta allà, i després vaig al Parque Arauco, on hem quedat amb la Sara i el Jesús. Dinem una hamburguesa seca horrorosa, i anem al cine.
Al sortir del cine, la pluja ha acabat i santiago es veu resplandent, sense ni mica d'smoke, i amb una posta de sol genial!!!
Sembla que torna la calma... però... l'endemà altre cop dilluns....
El divendres tothom en parlava, que si ve un super front, que plourà tant, que si vents huracanats, que si els carrers s'innundaran, etc.... Un s'acaba espantant i tot. I finalment, sí, el divendres a la tarda va començar a ploure i fins diumenge van anar fent ruixats, però res a veure amb una tormenta catastròfica, aquests santiaguins no veuen ploure massa i s'espanten amb 4 gotes.
Ve, doncs com que el cap de setmana no pintava massa "bé", ha tocat fer plans per la city.
Divendres vaig anar a sopar amb la Maria, catalana, i un company seu de feina alemany. Va tocar desrovellar l'anglès... al principi una mica difícil, pero després les paraules van anar sortint. Sopar a "el jardín de epicuro", un restaurant portat per una parella franco-catalana. Es menja prou bé, però qualitat preu una mica car.
L'endemà, em llevo relativament dora, i faig una mica de queli. A mig matí ens truquem amb la Sara i el Jesús i decidim que hem d'arreglar el dia d'alguna manera, i decidim anar a menjar un bon tall de carn. Així que anem a OX http://www.ox.cl/ on fan uns cortes molt bons. Jo no el coneixia i em va encantar. I després de la super carneta, apareix del no res... taxan....
A la nit vaig a casa la Gemma i el Lluís, parella de catalans que crec ja havien sortit al blog algun altre dia, i allà vam sopar també amb uns amics seus que han arribat a Santiago fa 2 setmanes, la Julia i l'Alex. Mengem fajites, acompanyades de pisco sour fet pel Lluis. Acabem la nit jugant a un joc de taula anomenat colones de catan, un joc tipu risk pero més senzillet. Sense donar-nos-en compte se'ns fan les 4 del matí, així que agafo un taxi i cap a casa.
L'endemà vaig a una exposició que vaig veure un dia anunciada de la Mafalda, "El mundo según Mafalda", que està temporalment al centre cultural de Vitacura Las casa de lo Matta.
Passo una horeta allà, i després vaig al Parque Arauco, on hem quedat amb la Sara i el Jesús. Dinem una hamburguesa seca horrorosa, i anem al cine.
Al sortir del cine, la pluja ha acabat i santiago es veu resplandent, sense ni mica d'smoke, i amb una posta de sol genial!!!
Sembla que torna la calma... però... l'endemà altre cop dilluns....
dissabte, 26 de maig del 2012
Valpo
Dilluns 21 de maig, dia de les Glorias Navales, on es commemora la batalla naval d'Iquique. Com que hi ha un feriado, decicim anar amb la Silvia a Valparaiso. El que no sabem és que un dels punts principals dels desfiles del dia 21 són a Valparaiso.
Arribem el diumenge al migdia i anem a menjar peixet a un restaurant a dalt de cerro concepción amb vistes molt boniques. Després de dinar cap a visitar la Sebastiana, una de les 3 cases chilenes de Pablo Neruda. La casa està ubicada a dalt de Cerro Florida, amb vistes a l'oceà i al port de Valpo. La casa va ser construida per l'arquitecte espanyol Sebastian Collado. Quan Neruda va decidir comprar-la li va posar el nom del seu arquitecte. La casa és com un museu, amb objectes de fira, un cavall d'un "tiovivo", un ocell dissecat, detalls navals, quadres, mapes, .... Tot a dins d'una casa on destaquen les seves parets de colors i grans finestres per poder observar en tot moment el pacífic.
A mitja tarda anem a un cafè que ens va recomenar la senyora de l'hostal a prendre un cafetó acompanyat amb un tall de pastís. Bonissim!
Descansem una mica, anem a sopar, i acabem de festa a un local anomenat Poblenou.
L'endemà ens recomanen que marxem de Valpo ja que hi haurà merders pels desfiles. Així ho fem, a més, el bus de tornada el tenim de Viña del Mar. Anem cap allà i passegem pel passeig marítim i anem a prendre una mica el solet a la platja.
Arribem el diumenge al migdia i anem a menjar peixet a un restaurant a dalt de cerro concepción amb vistes molt boniques. Després de dinar cap a visitar la Sebastiana, una de les 3 cases chilenes de Pablo Neruda. La casa està ubicada a dalt de Cerro Florida, amb vistes a l'oceà i al port de Valpo. La casa va ser construida per l'arquitecte espanyol Sebastian Collado. Quan Neruda va decidir comprar-la li va posar el nom del seu arquitecte. La casa és com un museu, amb objectes de fira, un cavall d'un "tiovivo", un ocell dissecat, detalls navals, quadres, mapes, .... Tot a dins d'una casa on destaquen les seves parets de colors i grans finestres per poder observar en tot moment el pacífic.
A mitja tarda anem a un cafè que ens va recomenar la senyora de l'hostal a prendre un cafetó acompanyat amb un tall de pastís. Bonissim!
Descansem una mica, anem a sopar, i acabem de festa a un local anomenat Poblenou.
L'endemà ens recomanen que marxem de Valpo ja que hi haurà merders pels desfiles. Així ho fem, a més, el bus de tornada el tenim de Viña del Mar. Anem cap allà i passegem pel passeig marítim i anem a prendre una mica el solet a la platja.
dijous, 24 de maig del 2012
Concha y Toro
Santiago està situada a una zona vinícola prou important. A menys d'una hora de camí hi ha una gran quantitat de vinyes.
Anem amb Jose Manuel (mexicà), Virginia (francesa), Ale (argentí), i 2 Claudio (xilens) a la vinya CONCHA Y TORO, principal productora i exportadora de vi de Latam, i coneguda pel seu vi Casillero del Diablo. Tot i això es veu no és de les més boniques de la zona, però ens cau a prop i és la única que té disponiblitat.
Un cop arribem, abans d'entrar, anem a dinar una mica per fer coixinet. Després entrem i ens fan una ruta per la casa dels amos, els jardins, ... I després ens porten a una zona amb els ceps. Allà veiem els diferents tipus, Sauvignon, Carmenere, Pinot, ... Després del passeig passem a degustar un Sauvignon Blanc.
Tot seguit entrem a la zona de botes, i després al Casillero del Diablo. Antigament es guardaven les botes a aquesta sala, i hi havia molts furts. Es van inventar que hi vivia un diable, i els robos van disminuir molt.
Un cop sortint, vam provar casillero del diablo.
A l'acabar el tour bàsic, vam entrar a un menjador per fer un tast amb somelier. Vam provar 4 vins de la marca Marques de Casa Concha, amb formatges i torradetes per acompanyar.
A l'acabar el tour per Casa Concha, vam decidir anar a fer un asadito. Així que cap al super i vam anar a casa l'Ale, que viu a Chicureo, als afores de Santiago, en una caseta molt bonica on viu amb la seva germana+familia.
Anem amb Jose Manuel (mexicà), Virginia (francesa), Ale (argentí), i 2 Claudio (xilens) a la vinya CONCHA Y TORO, principal productora i exportadora de vi de Latam, i coneguda pel seu vi Casillero del Diablo. Tot i això es veu no és de les més boniques de la zona, però ens cau a prop i és la única que té disponiblitat.
Un cop arribem, abans d'entrar, anem a dinar una mica per fer coixinet. Després entrem i ens fan una ruta per la casa dels amos, els jardins, ... I després ens porten a una zona amb els ceps. Allà veiem els diferents tipus, Sauvignon, Carmenere, Pinot, ... Després del passeig passem a degustar un Sauvignon Blanc.
Tot seguit entrem a la zona de botes, i després al Casillero del Diablo. Antigament es guardaven les botes a aquesta sala, i hi havia molts furts. Es van inventar que hi vivia un diable, i els robos van disminuir molt.
Un cop sortint, vam provar casillero del diablo.
A l'acabar el tour bàsic, vam entrar a un menjador per fer un tast amb somelier. Vam provar 4 vins de la marca Marques de Casa Concha, amb formatges i torradetes per acompanyar.
A l'acabar el tour per Casa Concha, vam decidir anar a fer un asadito. Així que cap al super i vam anar a casa l'Ale, que viu a Chicureo, als afores de Santiago, en una caseta molt bonica on viu amb la seva germana+familia.
dilluns, 21 de maig del 2012
Club de montaña
Al febrer em vaig apuntar al Club de Montaña de Deloitte. Vaig anar a una reunió amb el guia per preparar la 1era sortida de la temporada que havia de ser el mateix cap de setmana. El divendres el Cristian ens avisava que no podia venir ja que estava molt encostipat. Malauradament, el dilluns a l'obrir el correu electronic de la feina vaig quedar en shock. El Cristian havia estat afectat per el virus Hanta, i no va poder sobreviure. Aquest virus és un virus que porten els rosegadors, i es pot agafar si s'entra a llocs tancats on hi ha habitat aquest tipus d'animals. És una malaltia no molt freqüent, els simptomes de la qual es poden confondre amb els d'un encostipat normal i corrent.
Després d'aquesta trista notícia, fa unes setmanes vam rebre un correu que el cicle comensava altre cop. Vam fer una reunió amb la que resulta ser la dona del Cristian. Ella ens explicava que els dos estaven molt entusiasmats amb els resultats de l'activitat l'any passat, i que volien seguir fent-ho aquest any. Així doncs, la Nora va decidir tirar endavant i fer el que el seu marit li agradava fer, ensenyar i donar a coneixer la muntanya, natura i tot el que comporta.
Aquest dissabte passat doncs, vam comensar amb la primera sortida a terreny, al Parque Puente Ñilhue. Ens acompanyava el Victor i la Nadia, que formen part dels boyscouts. Jo hi vaig amb la Silvia, i alla ens trobem amb 5 companys més de la feina.
Primer de tot el Victor ens va explicar que fa 10 anys que van tancar el parc com a reserva natural, i que abans era una molt mala zona de santiago on s'hi feien festes ilegals, i fins i tot hi va haver una mort d'una noia de 15 anys. Amb aixó, van decidir conjuntament amb Conaf, rehabilitar la zona i formar un parc natural.
Vam fer una caminadeta d'uns 8 km's pel parc, amb vistes a la Cordillera i al Cerro Plomo. També vam veure vizcachas, que són uns animals mig conill mig esquirol típics de la zona, cactus, rierols, i fins i tot unes restes d'un poblat d'antics caçadors recol·lectors que el Víctor va trobar fa cosa d'un any per la zona.
També vam fer una mica de tècnica. Primer caminar amb bastons per una tartera, i després ens va ensenyar com evacuar un accidentat utilitzant una motxilla.
A les 5 de la tarda tornàvem cap a Santiago, i per acabar el dia amb la Silvia vam endrapar dues pizzes de la pizzeria que tinc al costat de casa. Molt bones!!!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)