Les primeres setmanes, s'han vist marcades pel sentiment de "homesick". Molts canvis de cop que m'han fet plantejar la situació varies vegades, amb ganes de comprar un bitllet de tornada. Adaptar-se a un país no sempre és facil, i menys si vens a treballar, i no de "turisme" o "estudiar". Nous companys, adaptació a les noves tasques laborals, noves lleis, noves maneres de fer, i tot i parlar el "mateix" idioma, noves maneres d'expessar-se, modismes (ja entrarem en detall un altre moment...), dificultats per obrir compte corrent, contractar internet, entrebancs purs d'un país on estan creixent moltíssim, pero en d'altres aspectes sembla que estiguin 30 anys enrere... és a dir, navegant enmig d'un temporal.
Tot i aquests entrebancs, una cosa que m'ha fet tirar endavant és el país. Un país del que gairabé no conec res, en el que hi ha el desert més árid del planeta fins a glaceres inmenses, la cordillera andina amb les seves imponents muntanyes, cultura polinesica amb les seves illes enmig del pacífic, ...
I l'altre puntal, Santiago, una ciutat que molta gent me n'havia parlat malament, cal dir pero, que les crítiques negatives sempre venien de turistes i els entenc, perque venint de visitar totes les joies que té xile, arribes a santiago i no té gaires atractius turístics. Pero viure aquí és diferent. És una ciutat enorme, amb mil barris que no he vist, i potser ni arribo a coneixer mai. Pero la zona on em moc, el "centre", centre amb cometes, perque és a la zona nord-oriental, és molt cosmopolita, de fet en diuen Sanhattan, edificis nous, parcs, mil restaurants, botigues, etc... i a 10 minuts amb metro el centre historic, on hi ha la plaza de armas, la moneda, carrerons més estrets i botigues més propies d'una ciutat sudamericana, mercats... I tot aixo, en una ciutat envoltada de muntanyes, per una banda la cordillera dels Andes, i per l'altre el que seria la serralada prelitoral. A l'estiu, amb cel blau i un sol radiant, que li donen una lluminositat molt característica (a l'hivern, pero... ja us explicaré, perque es veu que es cobreix d'un nuvol gris que no marxa...).
